Calafou : una colònia industrial transformada en projecte cooperatiu

Calafou és un projecte cooperatiu que va néixer el 2011 amb l'objectiu de generar alternatives productives tecnològiques i d'habitatge: sostenibles, respectuoses amb el medi ambient, i que fomentessin la transformació social i l'aprenentatge comunitari. El projecte es va materialitzar amb la compra col·lectiva d'una antiga colònia industrial deteriorada, en desús, als afores de Vallbona d'Anoia, la Colònia de Ca l'Afou, que dona nom al projecte. L'espai compta amb 28.000m2 que inclouen naus industrials, galliners, antiga església, espais verds i un edifici amb 27 habitatges.

Un Espai Autoorganitzat i Accessible

Calafou es ún projecte autoorganitzat que integra espais per l'activitat industrial, artesanal i creativa, infraestructures comunes per a trobades i activitats diverses, i espais més íntims per la vida comunitària. Tots aquests espais són accessibles a preus justis i notablement inferiors als del mercat, ja que el propi espai requereix i possibilita la seva reconstrucció i millora continua. L'accés a les vivendes es realitza mitjançant la compra de la cessió del dret d'ús per part de la cooperativa, mentre que els espais productius es lloguen a preus socias amb serveis i recursos compartits entre totes les persones i projectes implicats.

Des dels seus inicis, el projecte busca desenvolupar una comunitat basada en un entremat de cooperatives, projectes industrials i vivendres dins d'un espais col·lectivitzat. La proposta és compartit idees, béns i recursos per fomentar sinergies tant dins com més enllà de la colònia. Es tracta d'un lloc per la innovació social, tecnològica i política basada en l'autoresponsabilitat i la cooperació, interactuant amb altres projectes transformadors. L'objectiu és que les economies estiguin al servei de les persones, permetent que l'accés a recursos i eines no siguin un obstacle per la realització dels seus potencionals creatius.

Principis Compartits

Sense que es converteixin en conceptes buits, el projecte es guia per principis que funcionen com a punt de partida, destí i camí de reflexió constant. Són el llenguatge comú des d'on accionar o fins i tot aturar-se i tornar a començar, representant tant el conflicte que els mou com el desig que permet continuar projectant Calafou,

Aquests espais inclouen :

• la cooperació
• la sobirania tecnològica i la cultura lliure
• els transfeminismes
• la col·lectivització
• la transformació social
• l'autogestió
• l'ecologia

Organització i Governança

A Calafou l'asssemblea és el principal òrgan de decisió, té lloc de manera periòdica i és l'espai on es treballen en comú les qüestions més generals a partir del debat i el consens. A més a més de les assemblees temàtiques i espais emocionals, existeix una estructura distribuïda d'àrees de gestió conformades per grups més petits que cobreixen subàrees temàtiques amb autonomia i decisió.

Ecolegal S'ocupa dels moviments financers i legals del projecte, garantint la transparència de la gestió econòmica.

Havico Habitatge i Vida Comunitària. S'encarrega de vetllar per la cohesió de grup i la gestió de la interacció comunitària.

Comunicació Administra la infraestructura comunicativa i organizativa, cuida la documentación i la interacció amb l'exterior.

Protalabs Projectes, Tallers i Laboratoris. Acompanya als projectes productius, gestiona els esdeveniments i propostes d'activitats externes i gestiona l'ús dels espais interns.

Rehabilitació Coordina les tasques de rehabilitació i el manteniment de les infraestructures i espais exteriors.

També existeixen grups de treball permanents i temporals per abordar tasques concretes que sorgeixen de necessitats detectades per l'assemblea o les àrees de gestió, com per exemple: llenya, espais verds, farmacioles, rituals, hackeja la terra, composteres, etc.

El procés organitzatiu i de governança es troba en evolució constant, procurant aprendre dels diferents processos viscuts i l'avaluació de les prioritats estacionals.

Història de l'indret

Calafou forma part del patrimoni històric construït al costat del riu Anoia. Originalment, en aquest indret hi havia un molí de farina, activitat comuna al llarg del riu i documentada des de l'edat mitjana. Posteriorment, va ser un molí draper, conegut com a molí de Castellet i amb activitat documentada des de 1513 fins al 1740, quan va ser destruït per una riuada. El 1794 va ser reconstruït com a molí paperer i va funcionar fins al 1890. Actualment, encara conservem l'edifici principal d'aquella època i la pedra on hi havia situada la premsa del paper.

Des de finals del s. XIX fins a mitjans del s. XX va ser una colònia tèxtil coneguda com a Colònia Marçal. Les colònies industrials a Catalunya van sorgir durant la primera meitat del s. XIX, i eren espais que integraven espais fabrils amb els habitatges de les persones que hi treballaven, des del director fins als aprenents. Algunes, com la de Calafou, disposaven d'església, economat, escola, rentadors i algunes d'altres fins i tot tenien locals socials, teatres o oficines bancàries. Durant la segona meitat del s. XIX es van construir 72 colònies industrials al voltant dels rius principals de Catalunya, especialment i del Ter i el Llobregat, i dels seus afluents com el Calders, el Fresser i el Brugent o el riu Anoia. Les colònies, artefactes extractivistes de la revolució industrial, se situaven en terrenys econòmics propers als rius per aprofitar l'energia hidràulica per tal de poder moure els telers de les filadores.

La Colònia Marçal va ser construïda el 1890 per Joan Viver i Dolors Marçal, els quals van projectar tant la fàbrica tèxtil com la seva pròpia residència. Ca l'Afou, l'única colònia industrial de la comarca de l'Anoia. A la de 1960, els habitants van abandonar els habitatges, però l'activitat industrial va continuar. Diferents empreses utilitzaven les naus per desenvolupar la seva activitat i utilitzar l'energia hidroelèctrica de l'antiga turbina. Així, a partir dels anys 70 la colònia es va dedicar a produir estampats i confeccions amb el nom de "Contrisa", i posteriorment, durant la dècada dels 80 es va convertir en un "polígon industrial" on convivien diferents empreses, algunes encara tèxtils com La Vidua Tolrà i d'altres dedicades a les persianes i tancaments o a la pintura.

Finament, el 2004 un incendi va cremar una de les naus on hi havia una fàbrica de pintura, i aquest fet va accelerar-ne l'abandonament definitiu fins al 2011.

Cooperativa Calafou SSL

El 2011 es va firmar un contracte de lloguer amb dret a compra a través d'una cooperativa d'habitatge. Des de llavors, les habitants i visitants de Calafou estan transformant aquesta vall en una infraestructura pels comuns, un espai des de la societat civil per la societat civil, sumant a una cooperativa de consum de l'espai, projectes productius col·lectius i autònoms, així com laboratoris, residències i esdeveniments diversos. El 2023, Calafou passa a ser propietat col·lectiva de la Cooperativa Calafou SSL conformada per les habitants participants de la cooperativa.